Stephen Hawking
 Stephen William Hawking | |
| Naixement | 8 de gener de 1942 Oxford, Anglaterra |
|---|---|
| Residència |  Anglaterra |
| Camp | Matemàtiques aplicades Física teòrica |
| Universitat | Universitat d'Oxford Universitat de Cambridge |
| Assessor acadèmic | Dennis Sciama |
| Estudiants notables | Bruce Allen Fay Dowker Malcolm Perry Bernard Carr Gary Gibbons Raymond Laflamme |
| Conegut per | Forats negres Cosmologia Gravetat quàntica |
| Premis importants | Premi Príncep d'Astúries Medalla Copley |
Taula de continguts[amaga] |
Biografia
Va néixer el 8 de gener de 1942, 300 anys després de la mort de Galileu Galilei. Originari d'una família resident a Londres, els seus pares decidiren traslladar-se fins a Oxford per evitar els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Amb vuit anys, la seva família es va mudar a St Albans, un poble a uns 30 km al nord de la capital britànica, on als onze anys Stephen va anar a l'escola, i després al Col·legi Major Universitari a Oxford, l'antic col·legi del seu pare. Hawking volia estudiar matemàtiques, a pesar que el seu pare hauria preferit que estudiés medicina, però pel fet que les matemàtiques no podien estudiar-se al Col·legi Universitari va optar per estudiarfísica. Després de tres anys i no molt de treball se li va concedir el títol de primera classe amb honors en ciències naturals.
Posteriorment Hawking va anar a la Cambrigde per a investigar cosmologia, perquè no hi havia ningú treballant en aquella àrea en Oxford en aquells moments. El seu supervisor va ser Denis Sciama, encara que ell havia desitjat quedar a càrrec de Fred Hoyle, que estava treballant aCambridge. Després d'aconseguir el Doctorat va passar a ser Investigador, i més tard Professor als Col·legis Majors de Gonville i Caius. Després d'abandonar l'Institut d'Astronomia el 1973, Stephen va entrar al Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica, i des de 1979ocupa el lloc de Professor titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques. La càtedra va ser fundada el 1663 amb fons concedits al testament del Reverend Henry Lucas, el qual havia sigut membre del parlament per la Universitat. Va ser primer coberta per Isaac Barrow, i després, el1669, per Isaac Newton. Aquest càrrec l'ha mantingut fins a l'1 de novembre de 2009, data en la qual va passar al també físic Michael Green.[1]
Investigacions
Stephen Hawking ha treballat en les lleis bàsiques que governen l'univers. Junt amb Roger Penrose va mostrar que la teoria general de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el tempshan de tenir un principi en el Big Bang i un final dins de forats negres. Semblants resultats assenyalen la necessitat d'unificar la relativitat general amb la teoria quàntica, l'altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle XX. Una conseqüència de tal unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporar-se i desaparèixer. Una altra conjectura és que l'univers no té límits en el temps imaginari. Això implicaria que el mode en què l'univers va començar queda completament determinat per les lleis de la ciència.
Esclerosi lateral amiotròfica
Stephen Hawking està severament discapacitat per patir esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la qual cosa no li impedeix mantenir la seva alta activitat científica i pública. Els seus primers símptomes de la malaltia van aparèixer durant la seva estada a Oxford i finalment va ser diagnosticat d'ELA als 21 anys, just abans del seu primer matrimoni. En aquell moment els doctors li van pronosticar que no viuria més de 2 o 3 anys (temps de supervivència normal d'aquesta malaltia), però per motius desconeguts és de les poques persones que ha sobreviscut molts més anys, encara que patint l'avanç progressiu de la seva discapacitat.
El 1985 va patir una traqueotomia i des de llavors utilitza un sintetitzador de veu per a comunicar-se. Gradualment ha anat perdent l'ús dels seus braços i cames, així com de la resta de la musculatura voluntària, incloent la força del coll per a mantenir el cap dret; malgrat tot, la seva mobilitat és pràcticament nul·la. La cadira de rodes que utilitza en públic està controlada per un ordinador que en Hawking dirigeix mitjançant lleus moviments de cap i ulls, cosa que també li permet seleccionar paraules i frases en el sintetitzador de veu.
Reconeixements El professor Hawking té dotze doctorats honorífics, ha guanyat el CBE el 1982 i va ser designat Company d'Honor el 1989. És el receptor de nombrosos premis, guardons i medalles i és Membre d'Honor de la Royal Society i de la U S National Academy of Sciencies. Stephen Hawking continua combinant la vida en família (té tres fills i un nét) i la seva investigació en física teòrica junt amb un extens programa de viatges i conferències.
- 1975 Eddington Medal
- 1985 Gold Medal of the Royal Astronomical Society
- 1988 Wolf Prize in Physics
- 1989 Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia
- 1999 [1] Julius Edgar Lilienfeld Prize de la American Physical Society
- 2006 Medalla Copley.
Publicacions
Les seves nombroses publicacions tècniques inclouen:
- Estructura a gran escala de l'espai temps amb G. F. R. Ellis.
- Relativitat general : Revisió en el centenari d'Einstein amb W. Israel.
- 300 anys de gravetat amb W. Israel.
Stephen Hawking ha publicat quatre llibres de divulgació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada