diumenge, 28 de febrer del 2010

Castell de Miravet







Everest








Las 7 anteriores y las 7 actuales maravillas del mundo

Os regalo un poco de mar

Ultimate Tsunami - Honolulu Hawaii








Artur Bladé i Desumvila, "l'escriptor incombustible"

lunes 17 de agosto de 2009

Artur Bladé i Desumvila, "l'escriptor incombustible"



El 23 de Desembre de 1995 moria a Barcelona el que fou considerat com l'escriptor de l'Ebre català per alguns i Cronista a l'exili per altres. Dotze anys més tard, l'any 2007, va ser proclamat l'any Bladé, iniciant-se així els treballs de recopilació bibliogràfica per a l'edició pòstuma de la seua obra, un recull inacabable de cartes, articles, contes i reculls inèdits de les costums i formes de vida ebrenques, i en especial, del poble que el veigué nàixer: Benissanet. Aquest periodista i escriptor, va combatre al front de l'Est en plena Guerra Civil Espanyola, quan va ser cridat a files al 1938, i posteriorment s'exilià com tants compatriotes seus, una vegada el front sud de Catalunya caigué vora les ribes de Riba-roja, Móra d'Ebre i Miravet. La gent que el va conèixer parla d'un Bladé encissat per la seua terra i gran descriptor dels costums de les gents i dels pobles. Va ser així com conreà llur llavor perodística, i gairebé sempre en diaris i periòdics propis de la seva àrea i província, Tarragona. D'aquesta manera podem apreciar la seua emprempta en medis com "El Llamp" de Gandesa, "La Riuada" de Móra d'Ebre Foment" de Reus, "L'Avançada" de Tarragona, al que més tard el seguirien aportacions en premsa Barcelonina com "l'Opinió".

Però sempre van ser motius inexcusables pel seu interès del què passava per la seua regió, el que el feia orientar llur vessant literària cap als homes i dones d'aquelles terres catalanes; fet que ho destaquen les següents paraules de l'autor, carregades d'un fort contingut literari, extracte d'un manuscrit del llibre "Visió de l'Ebre Català":


"Així és com donarem a la vida moderna, minada de violències i d'injustícies, una lliçó que li és molt necessària: la lliçó de les nostres aigües: l'exemple de la tradició catalana."


Desgraciadament, la guerra truncà la possibilitat de homogeneitzar la prosa de l'ebrenc i convertir-la en portada bibliogràfica, problemes que varen patir tota una munió de literats del nostre país com Amat Piniella, Ramon Vinyes o Lluís Ferran de Pol. Emperò, i a dia d'avui, encara lluny de recuperar per a la posteritat tots els volums que compondran l'obra d'aquest escriptor, organitzacions com l'Associació Cultural Artur Bladé, en col·laboració amb l'ajuntament de Benissanet i altres institucions, fan possible la reconstrucció d'una de les obres tant insòlites (per la seua grandària) com ignorades (pel seu desconeixement) com la d'aquest català universal.
Per a tots aquells/es interessats/ades, sàpiguin que a la xarxa trobaran alguns arxius de l'autor, principalment articles publicats aquí i allí, propi d'un autor que, a diferència de gran part dels escriptors d'avui que s'usen dels nous avenços mecanogràfics, prima llur obra de incontables documents manuscrits. Per tant, i ja que les tasques de recuperació d'una font de textos literaris com aquesta és una feina difícil i lenta, tant pels crítics com pels investigadors, fruït d'una recerca acurada de nombroses fonts i encara, arxius privats, no ens extranyem si veiem una fotografia d'un article d'un Diari de 1981 amb annotacions al marge esquerre ("A propòsit de l'11 de Setembre") després de descarregar-nos un fitxer en format pdf, prova evident d'una tasca de recuperació bibliogràfica que no arribat al final del seu recorregut.

De les pàgines que parlen d'en Bladé per internet, cal oferir una especial atenció a la de l'Associació Cultural Artur Bladé; veure: http://www.arturblade.org. Allí hi trobarem alguns arxius (sobretot articles) de l'ebrenc i un canal obert i directe amb l'organització que té cura de la preservació del seu llegat, fet que es pot fer ostensible a tothom que disposi d'alguna informació o document que pugui ajudar a la recuperació de tot el llegat literàrio-intel·lectual d'aquest autor, tant imprescindible per conéixer la seua obra com a nosaltres mateixos.

A continuació citem alguns enllaços que hi podeu trobar:



CALEN FETS I NO PARAULES



DE LA CULTURA A CASA I FORA DE CASA



CAPÇANES I ELS SEUS FILLS


Primavera






Primavera
Miquel Martí i Pol
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

diumenge, 7 de febrer del 2010