dimecres, 17 de març del 2010

Andreu Carranza, un gran escriptor!

Andreu Carranza va néixer a Ascó l'any que van llençar el primer cohet a l'espai exterior (1957). Actualment viu a Flix, a la comarca de la Ribera d'Ebre, Catalunya. L'any 1991 publicà el seu primer llibre, "La tinta de la Immortalitat" que guanyà el premi Recull. A partir d'aquest moment dedica nit i dia (i part de la migdiada) a escriure. L'Andreu ha treballat en diversos oficis: venedor d'enciclopèdies, guia turístic de tresors perduts, obrer de la construcció, encantador de serps, peó carreteres, operari de benzinera, sastre, pagès, jornaler de la fruita, operari de fàbrica química, botiguer, cambrer, cuiner, escombriaire, oficinista, periodista, conserge a un institut d'ensenyament secundari... De tota manera ell, tossut, continua escrivint perquè està convençut que cada gra de sorra del seu temps és una paraula en el cim de la muntanya d'un anònim rellotge d'arena.

parlant de coses més mundanes...

PREMIS LITERARIS I PUBLICACIONS:
1991: Premi Recull de Blanes amb la narració: "La Tinta de la immortalitat", publicada el mateix any per l'editorial Pòrtic.
1992: "X Premi Ribera d'Ebre".
1993: Al mes de febrer, Sisalls edicions li publica el seu primer poemari: "Trilogia del Deliri" dins de la col.lecció "edicions Subcutànies". Al mes de març el llibre de narracions: "Aigua de València", amb l'editorial Columna. Al mes d'agost la seva primera novel.la: "El desert de l'Oblit", amb l'editorial El Mèdol.
1994: "Conte de Nadal a Bòsnia" editat amb la col·laboració de la revista "La Veu de Flix".
1995: Premi Sebastià Juan Arbó, de Sant Carles de la Ràpita amb el llibre de contes "Riu Avall".
1996: Publica "Riu Avall" amb l'editorial El Mèdol.
1997: Publica la novel·la "Llibre de les Set Xibeques", amb l'editorial el Mèdol.
1997: "Nits de Reis", conjunt de contes amb altres autors, El Mèdol.
1999: "Porompompom", conjunt de contes amb altres autors, El Mèdol.
2000: El poemari "A Mumpare", El Mèdol.
2000: Al mes de maig guanya el premi de novel·la Vila d'Ascó amb "La filla de la memòria".
2000: Finalment i després de succesius intents li van atorgar el prestigiós premi Sant Joan de Caixa de Sabadell, amb la novel·la "Anjub"que va sortir publicada el novembre d'aquest mateix any.
2001: Publica "La filla de la Memòria", El Mèdol.
2002: Surt al carrer "Anjub" traduida al castellà, a Muchnick Editores.
2002: Finalista al premi Ramon Llull amb la novel.la "El que l'herbolària sap" novel·la que surt publicada al mes de maig.
2002: El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, a través de la votació dels socis del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, va concedir-li el premi "La Sirga d'Or".
2004: Publica "L'hivern del Tigre", Planeta.
2005: Surt al carrer "El invierno del Tigre" traduida al castellà, a Lectio Ediciones.
2007: Publica a 4 mans amb Esteban Martín "La Clau Gaudí" en català i en castellà, a Plaza & Janés.
Aquesta és la seua bibliografia fins al moment.

És ecologista, de fet sempre ha estat implicat amb el moviment verd i antinuclear. Es considera a si mateix un music en actiu desaprofitat. Quan tenia 18 anys va tocar i cantar amb el grup "Els Esquellots". També viatjà per la península Ibèrica guanyant-se la vida amb la guitarra, tocant blues per metros, places i carrers. Durant un temps intentà trobar l'exit immediat com a concursant televisiu. Però, fracassà estrepitosament.

També ha fet "Tallers de Contes" per a infants, visitant nombroses escoles amb la seva revolucionaria maquina d'inventar idees i projectes utopics, (una caixa de cartró buida, preferentment d'eletrodomestic: lavadores, rentavaixelles, neveres..., que conte en el seu interior una roda d'accions i funciona amb l'energia del multidiccionari) actualemnt està treballant virtualment sobre el tema. Entre els seus projectes utòpics més destacats, cal fer menció de la "POÈBIA", una mena de versos que, situats dins d'una pàgina, poden llegir-se en totes les dimensions possibles amb un sentit coherent i explicant sempre la mateixa història d'infinitat de maneres.

La falla Convento Jerusalen guanya el 1r premi especial 2010

I Can See Clearly Now

I gotta feeling - Black Eyed Peas in Chicago

dijous, 11 de març del 2010

dilluns, 1 de març del 2010

Last of the Mohicans Theme-irish dancing

Poeta i supervivent dels nazis



dimecres, 9 de gener de 2008
>

Poeta i supervivent dels nazis

Miravet es prepara per recordar el centenari de Roc Llop, poeta llorejat, militant llibertari i testimoni dels horrors dels camps d'extermini nazis


NATÀLIA BORBONÈS.


+ El 6 de maig del 1945, els supervivents espanyols del camp d'extermini austríac de Mauthausen, entre els quals hi havia Roc Llop, van rebre amb una pancarta les tropes de l'exèrcit nord-americà que els van alliberar. Foto: EL PUNT

Nascut a Miravet l'any 1908, Roc Llop i Convalia, militant de la CNT, va estudiar magisteri a Tarragona, on durant la Guerra Civil va exercir d'inspector de primer ensenyament. Va ser autor d'assajos i articles sobre la renovació del sistema educatiu de la República. La seva militància el va portar a l'exili, on després d'una estada als inhumans camps de refugiats de la Catalunya del Nord va ser enrolat per l'exèrcit francès, ja en guerra amb l'Alemanya de Hitler, en una companyia de treballadors estrangers que va ser enviada a treballar en una fàbrica de Morhange i, després, a fortificar la famosa i inútil línia Maginot. Ell i els companys del seu grup van caure a les mans dels alemanys al cor dels Vosges i van ser enviats a Gusen, el camp annex al de Mauthausen. Llop, un home baix i prim, «físicament molt poca cosa», com recordarà anys després Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis, hi va sobreviure, malgrat haver estat dues o tres vegades a la barraca dels invàlids per ser gasejat. Va viure quatre anys en aquell infern, des del 1941 fins al 1945, quan l'exèrcit nordamericà va alliberar el camp.

Hi ha textos literaris anteriors de Llop abans de la Guerra Civil, però és ja durant els primers dies d'exili que comença a escriure, en una mena de dietaris, les seves experiències als camps de refugiats francesos. «Però els escrits es perden enmig d'aquell trasbals», explica Josep M. Sàez, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Miravet i coautor, amb Emigdi Subirats, de l'estudiRoc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà, guardonat amb el XIII Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila. Un cop alliberat de Gusen, Llop es trasllada a París, on s'implica en la fundació de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics. Allà dirigeix el butlletí informatiu de la federació, Hispania. També se'l troba a la seu central de la CNT a l'exili, on és el responsable de la biblioteca i la secretaria d'organització i finances. A partir dels anys seixanta, promourà l'edició de Terra Lliure, un butlletí interior dels catalans llibertaris. També reprèn la seva tasca literària: «No és autor d'una obra gaire extensa. Ell mateix acaba editant-se els seus llibres», apunta Sàez. Així, Llop edita Poemes de llum i tenebra i Mission ratée de l'home sur terre (en francès). El primer obté la Flor Natural dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a París, l'any 1965. Nou anys després, amb un recull de contes sobre els camps d'extermini, guanyarà l'accèssit Víctor Català dels Jocs Florals d'Amsterdam. «Dos premis d'una vàlua, just quan la llengua catalana només trobava la seva expressió a l'exterior, que el consagren com a literat de l'exili català».

Però de Llop sobresurt la seva peripècia vital als camps d'extermini, que fins ara gairebé només ha estat recollida en el llibre de Roig. Quan Llop escriu sobre tot aquell horror «sempre ho fa destacant-ne una part positiva». «Ell és un humanista i sempre fa una crida a la llibertat i a la fraternitat», explica Sàez. Els records es poden rastrejar també a les necrològiques que Llop dedica als exdeportats que van morint a l'exili. En el dedicat a Amadeo Urzay, rememora els primers dies de llibertat, en què ell i altres supervivents dels camps nazis fan cap al poble d'Aÿ, al país del xampany, on els acull una família catalana fabricant de taps de suro: «Després de tants anys de camps de concentració, de companyies de treball i de camps d'extermini, de mala vida i patiments, era la primera vegada que sèiem en una taula amb estovalles, tovallons i coberts, els quals ja havíem oblidat com s'havien de fer servir», recordarà el miravetà.

Roc Llop torna esporàdicament i discretament (tant que a hores d'ara és impossible trobar una fotografia del poeta) a Miravet a partir dels anys setanta, on passa prou desapercebut. Els seus familiars parlen de tant en tant que ha vingut «el parent de França» a passar uns dies. Poc abans de morir a París, el 1991, l'Ajuntament de Tarragona el convida per participar en unes conferències sobre l'exili. Ell no pot acudir-hi per motius de salut, però dóna a l'Arxiu Històric de Tarragona el seu fons personal, que ara han consultat Josep M. Sàez i Emigdi Subirats per escriure l'assaig. Una obra que es publicarà enguany com un dels actes que es programaran per recordar la vida i l'obra de Roc Llop i Convalia, poeta i supervivent de l'horror.

FM [New Popular Music] - Always the Sun