Manuel Castells

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Manuel Castells Oliván (Hellín, 1942) és un sociòleg i professor universitari espanyol, catedràtic de Sociologia i d'Urbanisme a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i director de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya.
Va estar exiliat per la dictadura de Francisco Franco i es va establir a París, on va estudiar Sociologia amb Alain Touraine. A vint-i-quatre anys es va convertir en el professor més jove de la Universitat de París. Va ser en les seves classes en què Daniel Cohn-Bendit i altres estudiants van iniciar el Maig Francès de 1968. Per aquest motiu, va ser expulsat de França i es va traslladar als Estats Units, on es va centrar en el desenvolupament de tecnologies de la informació i el seu impacte social.
Durant els darrers vint anys, ha portat a terme una àmplia recerca en la qual relaciona l'evolució econòmica i les transformacions polítiques, socials i culturals en el marc d'una teoria integral de la informació, l'exemple més clar de la qual pot ser el Projecte Internet Catalunya, que ell mateix coordina. Els resultats del seu treball es recullen en la trilogia L'era de la informació, traduïda a diversos idiomes, i encimbellada per Anthony Giddens, assessor de Tony Blair, al nivell dels esforços explicatius que Marx o Max Weber van fer per a interpretar la societat industrial (el mateix Castells compara la seva obra, en la qual no hi ha cap concepte ex novo i propi, a la de Max Weber, que "va inventar" molts dels conceptes utilitzats per la sociologia contemporània); si bé altres autors, més crítics, la consideren una obra banal que es limita a fer un voluminós resum de les obres d'Alvin Toffler, Yoneji Masuda, John Naisbitt, Saskia Sassen, James Martin i molts altres, coneguts i desconeguts, que seria llarg citar. El que sí que sembla un fet és que Castells és actualment un dels autors de referència en el camp de l'estudi de la societat de la informació.
L'any 2001 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Castella - la Manxa, i el 2006 ho ha estat per l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa). Actualment resideix a Califòrnia i Barcelona i és casat amb Emma Kiselyova. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi

Taula de continguts 1 Obres 2 Llibres 3 L'era de la informació i la societat xarxa 4 La seva obra, la trilogia L'era de la informació 5 La societat de la informació - la societat informacional 6 Publicacions 7 Enllaços externs

[modifica] Obres

Manuel Castells ha publicat una gran quantitat de llibres, col·laboracions i articles tant en espanyol com en francès i anglès.


Els llibres dels quals Manuel Castells és autor principal són els següents:

• Problemas de investigación en sociología urbana (1971). Madrid / Mèxic: Siglo XXI.
• La cuestión urbana (1974). Madrid / Mèxic: Siglo XXI. Publicat originalment en francès el 1972 (La Question Urbaine). Primera edició en espanyol, 1974.
• Monopolville. L'entreprise, l'etat, l'urbain (1974). La Haia / París: Mouton.

 L'era de la informació i la societat xarxa

En paraules de l'autor, l'era de la informació és la nostra era:

«	És un període històric caracteritzat per una revolució tecnològica centrada en les revolucions digitals d'informació i comunicació, concomitant, però no causant, de l'emergència d'una estructura social en xarxa, en tots els àmbits de l'activitat humana, i amb la interdependència global d'aquesta activitat. És un procés de transformació multidimensional que és alhora incloent i excloent segons els valors i interessos dominants en cada procés, en cada país i en cada organització social. Com tot procés de transformació històrica, l'era de la informació no determina un curs únic de la història humana. Les seves conseqüències, les seves característiques depenen del poder dels qui es beneficien de cadascuna de les múltiples opcions que es presenten a la voluntat humana. Però la ideologia tecnocràtica futurològica mira de presentar la revolució tecnològica dictant una única manera d'organització social possible, generalment associada a la llei del mercat i al procés de globalització. D'aquesta manera, l'acceptació de l'extraordinari caràcter de la revolució tecnològica en curs comportaria l'acceptació, en l'essència, que la proposta segons la qual la ciència i la tecnologia, utilitzades racionalment, aniran solucionant els principals problemes de la humanitat. Tot i reconèixer obstacles en el procés de difusió i desenvolupament, la crítica dels usos de la tecnologia s'identifica amb la resistència obscurantista al canvi social. La ideologia de la bondat tecnològica i la ideologia d'una globalització fonamentalment orientada per la llei del mercat es reforcen l'una a l'altra. En ambdós casos, desapareix la societat com a procés autònom de decisió en funció dels interessos i valors dels seus membres, sotmesos a les forces externes del mercat i la tecnologia. I no obstant això, l'observació empírica, els resultats de la investigació, dels meus propis treballs i de molts altres, mostren el caràcter contradictori del procés de globalització i la diversitat de les trajectòries tecnològiques i dels seus efectes.	»

L'autor sembla voler apuntar a les potencialitats d'emancipació que emergirien del que denomina "la societat xarxa", concepte que desenvolupa en un dels seus recents llibres, del mateix títol (Alianza Editorial, 2006).

 La seva obra, la trilogia L'era de la informació

La sinopsi de L'era de la informació (de l'edició d'Alianza Editorial) diu que l'obra de Manuel Castells constitueix un ambiciós i original intent de formular una teoria sistemàtica que doni compte dels efectes fonamentals de la tecnologia de la informació en el món contemporani. Aquest primer volum de la trilogia –La societat xarxa– és dedicat principalment a examinar la lògica de la xarxa. Després d'analitzar la revolució tecnològica que modifica la base de la societat a un ritme accelerat, Castells aborda el procés de globalització que amenaça de fer prescindibles els pobles i països exclosos de les xarxes de la informació. Mostra com en les economies avançades la producció es concentra en un sector de la població educat i relativament jove, i suggereix que la futura estructura social serà extremadament fragmentada a conseqüència de la gran flexibilització i individualització del treball. Finalment, l'autor examina els efectes i les implicacions dels canvis tecnològics sobre la cultura dels mitjans de comunicació –la cultura de la "virtualitat real" en la vida urbana, la política global i la naturalesa del temps i de l'espai. En el segon volum de la sèrie –El poder de la identitat– mostra la importància de la identitat cultural, religiosa i nacional com a font de significat per a les persones, i les implicacions d'aquest fet per als moviments socials. Estudia les mobilitzacions populars contra la globalització sense fre de la riquesa i el poder, i la formació de projectes alternatius d'organització social, com els que representen el moviment ecologista i el feminista. En la segona edició (ampliada), parla sobre com el Fòrum Social Mundial originat a Porto Alegre emergeix com una de les formes més noves d'organització activista global en xarxa.
La trilogia de l'era de la informació ha suscitat i despertat moltes crítiques en tots els sentits, de manera que és innegable la seva categoria de referent de la sociologia moderna:

«	Una anàlisi monumental i coherent dels canvis econòmics, socials, personals i culturals que ocorren en el món en l'era de la informació". The Times (Londres)	»

«	Adam Smith va explicar com funcionava el capitalisme i Marx va explicar per què no funcionava. Ara les relacions socials i econòmiques de l'era de la informació han estat exposades per Manuel Castells". The Wall Street Journal (Nova York)	»

 La societat de la informació - la societat informacional

El sociòleg Manuel Castells estableix una distinció analítica entre les nocions de societat de la informació i societat informacional, amb implicacions similars per a l'economia de la informació / informacional. El terme societat de la informació destaca el paper d'aquesta economia de la informació en la societat. Però Castells sosté que la informació, en el seu sentit més ampli, és a dir, com a comunicació del coneixement, ha estat fonamental en totes les societats, incloent-hi l'Europa medieval, que era culturalment organitzada i en certa mesura unificada entorn de l'escolasticisme, això és en conjunt un marc intel·lectual. En contrast, el terme informacional indica l'atribut d'una forma específica d'organització social en la qual la generació, el processament i la transmissió de la informació es converteixen en les fonts fonamentals de la productivitat i el poder, a causa de les noves condicions tecnològiques que sorgeixen en aquest nou període històric. La terminologia de Castells tracta d'establir un paral·lel amb la distinció entre indústria i industrial. Una societat industrial (com a noció habitual en la tradició sociològica) no és només una societat en la qual hi ha indústria, sinó aquella en la qual les formes socials i tecnològiques de l'organització industrial impregnen totes les esferes de l'activitat, començant per les dominants i arribant als objectes i hàbits de la vida quotidiana. La utilització que Castells fa dels termes societat informacional i economia informacional intenta caracteritzar de manera més precisa les transformacions actuals més enllà de l'observació de sentit comú que la informació i el coneixement són importants per a les nostres societats actuals. No obstant això, el contingut real de societat informacional s'ha de determinar mitjançant l'observació i l'anàlisi.
Les formes de desenvolupament tecnològic són els dispositius mitjançant els quals el treball actua sobre la matèria per a generar producte. Cada forma de desenvolupament es defineix per l'element que és fonamental per a fomentar la productivitat en el procés de producció. Així, en la forma de desenvolupament agrari, la font de l'augment de l'excedent és el resultat de l'increment quantitatiu de mà d'obra i recursos naturals (sobretot terra cultivable) en el procés de producció i de la dotació natural d'aquests recursos. En la forma de producció industrial, la principal font de productivitat és la introducció de noves fonts d'energia i la capacitat de descentralitzar el seu ús durant la producció i els processos de circulació. En la nova forma de desenvolupament informacional, la font de la productivitat consisteix en la tecnologia de la generació del coneixement, el processament de la informació i la comunicació de símbols. Sens dubte, el coneixement i la informació són elements decisius en totes les formes de desenvolupament, ja que el procés de producció sempre es basa en cert grau de coneixement i en el processament de la informació. No obstant això, el que és específic de la forma de desenvolupament informacional és l'acció del coneixement sobre si mateix com a principal font de productivitat. El processament de la informació se centra en la superació de la tecnologia d'aquest processament com a font de productivitat, en un cercle d'interacció de les fonts del coneixement de la tecnologia i l'aplicació d'aquesta tecnologia per a millorar la generació del coneixement.
És per això que Castells denomina informacional aquesta nova forma de desenvolupament, constituïda pel sorgiment d'un nou paradigma tecnològic basat en la tecnologia de la informació. Cada forma de desenvolupament –continua l'autor– posseeix així mateix un principi d'actuació estructuralment determinat, entorn del qual s'organitzen els processos tecnològics: l'industrialisme s'orienta cap al creixement econòmic, això és, cap a la maximització del producte; l'informacionalisme s'orienta cap al desenvolupament tecnològic, és a dir, cap a l'acumulació de coneixement i cap a graus de complexitat més elevats en el processament de la informació. Si bé graus més elevats de coneixement solen donar com a resultat graus més elevats de producte per unitat de consum insumo, la recerca del coneixement i la informació és el que caracteritza la funció de la producció tecnològica en l'informacionalisme.
Coordina una col·lecció a Alianza Editorial, on ha publicat una anàlisi de cas de les seves teories, "La societat de la informació i l'estat del benestar": el model finlandès, conjuntament amb Pekka Himanen.
En aquest llibre, Castells i Himanen analitzen el cas de Finlàndia, com a exemple reeixit d'inserció en un món globalitzat acompanyat del desenvolupament de la societat de la informació, mantenint el contracte social entre l'estat i la societat amb la seva població i una distribució d'aquests beneficis de manera força homogènia. Així, doncs, demostren com, en contraposició amb els Estats Units, la globalització de la seva economia no es tradueix en una desigualtat social que es reflecteix en l'augment de la marginalitat dels individus més desprotegits per l'estat. En la metamorfosi finlandesa, es demostren com a elements clau la identitat ciutadana finlandesa reforçada per l'informacionalisme, l'habilitat de l'estat per a conjugar el desenvolupament d'aquesta identitat mitjançant la promoció de la societat de la informació i les seves sinergies amb els sectors privat i públic, i entre aquests últims.

 Publicacions

Biblioteca Nacional d'Espanya

 Enllaços externs

• Curriculum vitae de Manuel Castells
• Pàgina de Manuel Castells a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. (anglès)
• Pàgina de l'IN3 a la Universitat Oberta de Catalunya.
• Discurs d'ingrés del Dr. Manuel Castells a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.
• Manuel Castells en el Fòrum Social Mundial: Innovació, Llibertat i Poder en l'Era de la Informació.
• Una anàlisi crítica, de les poques que hi ha fetes amb serietat, de l'obra de Castells.
• Web de la producció científica del professor Manuel Castells, per la Biblioteca Virtual de la UOC.
• Manuel Castells' World of Communication, Article mensual exclusiu de Manuel Castells a Media Coolhunting. (anglès)