Good music!

dilluns, 1 de març del 2010

Poeta i supervivent dels nazis

dimecres, 9 de gener de 2008
>

Poeta i supervivent dels nazis

Miravet es prepara per recordar el centenari de Roc Llop, poeta llorejat, militant llibertari i testimoni dels horrors dels camps d'extermini nazis

NATÀLIA BORBONÈS.

+ El 6 de maig del 1945, els supervivents espanyols del camp d'extermini austríac de Mauthausen, entre els quals hi havia Roc Llop, van rebre amb una pancarta les tropes de l'exèrcit nord-americà que els van alliberar. Foto: EL PUNT

Nascut a Miravet l'any 1908, Roc Llop i Convalia, militant de la CNT, va estudiar magisteri a Tarragona, on durant la Guerra Civil va exercir d'inspector de primer ensenyament. Va ser autor d'assajos i articles sobre la renovació del sistema educatiu de la República. La seva militància el va portar a l'exili, on després d'una estada als inhumans camps de refugiats de la Catalunya del Nord va ser enrolat per l'exèrcit francès, ja en guerra amb l'Alemanya de Hitler, en una companyia de treballadors estrangers que va ser enviada a treballar en una fàbrica de Morhange i, després, a fortificar la famosa i inútil línia Maginot. Ell i els companys del seu grup van caure a les mans dels alemanys al cor dels Vosges i van ser enviats a Gusen, el camp annex al de Mauthausen. Llop, un home baix i prim, «físicament molt poca cosa», com recordarà anys després Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis, hi va sobreviure, malgrat haver estat dues o tres vegades a la barraca dels invàlids per ser gasejat. Va viure quatre anys en aquell infern, des del 1941 fins al 1945, quan l'exèrcit nordamericà va alliberar el camp.

Hi ha textos literaris anteriors de Llop abans de la Guerra Civil, però és ja durant els primers dies d'exili que comença a escriure, en una mena de dietaris, les seves experiències als camps de refugiats francesos. «Però els escrits es perden enmig d'aquell trasbals», explica Josep M. Sàez, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Miravet i coautor, amb Emigdi Subirats, de l'estudiRoc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà, guardonat amb el XIII Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila. Un cop alliberat de Gusen, Llop es trasllada a París, on s'implica en la fundació de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics. Allà dirigeix el butlletí informatiu de la federació, Hispania. També se'l troba a la seu central de la CNT a l'exili, on és el responsable de la biblioteca i la secretaria d'organització i finances. A partir dels anys seixanta, promourà l'edició de Terra Lliure, un butlletí interior dels catalans llibertaris. També reprèn la seva tasca literària: «No és autor d'una obra gaire extensa. Ell mateix acaba editant-se els seus llibres», apunta Sàez. Així, Llop edita Poemes de llum i tenebra i Mission ratée de l'home sur terre (en francès). El primer obté la Flor Natural dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a París, l'any 1965. Nou anys després, amb un recull de contes sobre els camps d'extermini, guanyarà l'accèssit Víctor Català dels Jocs Florals d'Amsterdam. «Dos premis d'una vàlua, just quan la llengua catalana només trobava la seva expressió a l'exterior, que el consagren com a literat de l'exili català».

Però de Llop sobresurt la seva peripècia vital als camps d'extermini, que fins ara gairebé només ha estat recollida en el llibre de Roig. Quan Llop escriu sobre tot aquell horror «sempre ho fa destacant-ne una part positiva». «Ell és un humanista i sempre fa una crida a la llibertat i a la fraternitat», explica Sàez. Els records es poden rastrejar també a les necrològiques que Llop dedica als exdeportats que van morint a l'exili. En el dedicat a Amadeo Urzay, rememora els primers dies de llibertat, en què ell i altres supervivents dels camps nazis fan cap al poble d'Aÿ, al país del xampany, on els acull una família catalana fabricant de taps de suro: «Després de tants anys de camps de concentració, de companyies de treball i de camps d'extermini, de mala vida i patiments, era la primera vegada que sèiem en una taula amb estovalles, tovallons i coberts, els quals ja havíem oblidat com s'havien de fer servir», recordarà el miravetà.

Roc Llop torna esporàdicament i discretament (tant que a hores d'ara és impossible trobar una fotografia del poeta) a Miravet a partir dels anys setanta, on passa prou desapercebut. Els seus familiars parlen de tant en tant que ha vingut «el parent de França» a passar uns dies. Poc abans de morir a París, el 1991, l'Ajuntament de Tarragona el convida per participar en unes conferències sobre l'exili. Ell no pot acudir-hi per motius de salut, però dóna a l'Arxiu Històric de Tarragona el seu fons personal, que ara han consultat Josep M. Sàez i Emigdi Subirats per escriure l'assaig. Una obra que es publicarà enguany com un dels actes que es programaran per recordar la vida i l'obra de Roc Llop i Convalia, poeta i supervivent de l'horror.

FM [New Popular Music] - Always the Sun

diumenge, 28 de febrer del 2010

Castell de Miravet

Everest

Las 7 anteriores y las 7 actuales maravillas del mundo

Os regalo un poco de mar

Ultimate Tsunami - Honolulu Hawaii

Artur Bladé i Desumvila, "l'escriptor incombustible"

lunes 17 de agosto de 2009

Artur Bladé i Desumvila, "l'escriptor incombustible"

El 23 de Desembre de 1995 moria a Barcelona el que fou considerat com l'escriptor de l'Ebre català per alguns i Cronista a l'exili per altres. Dotze anys més tard, l'any 2007, va ser proclamat l'any Bladé, iniciant-se així els treballs de recopilació bibliogràfica per a l'edició pòstuma de la seua obra, un recull inacabable de cartes, articles, contes i reculls inèdits de les costums i formes de vida ebrenques, i en especial, del poble que el veigué nàixer: Benissanet. Aquest periodista i escriptor, va combatre al front de l'Est en plena Guerra Civil Espanyola, quan va ser cridat a files al 1938, i posteriorment s'exilià com tants compatriotes seus, una vegada el front sud de Catalunya caigué vora les ribes de Riba-roja, Móra d'Ebre i Miravet. La gent que el va conèixer parla d'un Bladé encissat per la seua terra i gran descriptor dels costums de les gents i dels pobles. Va ser així com conreà llur llavor perodística, i gairebé sempre en diaris i periòdics propis de la seva àrea i província, Tarragona. D'aquesta manera podem apreciar la seua emprempta en medis com "El Llamp" de Gandesa, "La Riuada" de Móra d'Ebre Foment" de Reus, "L'Avançada" de Tarragona, al que més tard el seguirien aportacions en premsa Barcelonina com "l'Opinió".

Però sempre van ser motius inexcusables pel seu interès del què passava per la seua regió, el que el feia orientar llur vessant literària cap als homes i dones d'aquelles terres catalanes; fet que ho destaquen les següents paraules de l'autor, carregades d'un fort contingut literari, extracte d'un manuscrit del llibre "Visió de l'Ebre Català":

"Així és com donarem a la vida moderna, minada de violències i d'injustícies, una lliçó que li és molt necessària: la lliçó de les nostres aigües: l'exemple de la tradició catalana."

Desgraciadament, la guerra truncà la possibilitat de homogeneitzar la prosa de l'ebrenc i convertir-la en portada bibliogràfica, problemes que varen patir tota una munió de literats del nostre país com Amat Piniella, Ramon Vinyes o Lluís Ferran de Pol. Emperò, i a dia d'avui, encara lluny de recuperar per a la posteritat tots els volums que compondran l'obra d'aquest escriptor, organitzacions com l'Associació Cultural Artur Bladé, en col·laboració amb l'ajuntament de Benissanet i altres institucions, fan possible la reconstrucció d'una de les obres tant insòlites (per la seua grandària) com ignorades (pel seu desconeixement) com la d'aquest català universal.

Per a tots aquells/es interessats/ades, sàpiguin que a la xarxa trobaran alguns arxius de l'autor, principalment articles publicats aquí i allí, propi d'un autor que, a diferència de gran part dels escriptors d'avui que s'usen dels nous avenços mecanogràfics, prima llur obra de incontables documents manuscrits. Per tant, i ja que les tasques de recuperació d'una font de textos literaris com aquesta és una feina difícil i lenta, tant pels crítics com pels investigadors, fruït d'una recerca acurada de nombroses fonts i encara, arxius privats, no ens extranyem si veiem una fotografia d'un article d'un Diari de 1981 amb annotacions al marge esquerre ("A propòsit de l'11 de Setembre") després de descarregar-nos un fitxer en format pdf, prova evident d'una tasca de recuperació bibliogràfica que no arribat al final del seu recorregut.

De les pàgines que parlen d'en Bladé per internet, cal oferir una especial atenció a la de l'Associació Cultural Artur Bladé; veure: http://www.arturblade.org. Allí hi trobarem alguns arxius (sobretot articles) de l'ebrenc i un canal obert i directe amb l'organització que té cura de la preservació del seu llegat, fet que es pot fer ostensible a tothom que disposi d'alguna informació o document que pugui ajudar a la recuperació de tot el llegat literàrio-intel·lectual d'aquest autor, tant imprescindible per conéixer la seua obra com a nosaltres mateixos.

A continuació citem alguns enllaços que hi podeu trobar:

http://www.arturblade.org/index.php?option=com_remository&Itemid=2&func=fileinfo&id=5

CALEN FETS I NO PARAULES

http://www.arturblade.org/index.php?option=com_remository&Itemid=2&func=fileinfo&id=8

DE LA CULTURA A CASA I FORA DE CASA

http://www.arturblade.org/index.php?option=com_remository&Itemid=2&func=fileinfo&id=7

CAPÇANES I ELS SEUS FILLS